La candidatura municipalista es posa al costat dels treballadors per encarar alternatives que garanteixin l’activitat sostenible i segura
El tancament inesperat de l’explotació de la mina de potassa de Vilafruns és un cop molt dur per Sallent i, en general, per les comarques del Bages i el Berguedà. L’anunci sobtat que ICL no reactivarà l’activitat a les galeries de Sallent-Balsareny es traduirà en centenars de treballadors al carrer. Per això, Fem Poble ens posem al costat dels sindicats en la cerca d’un pla de viabilitat que explori alternatives a la decisió presa.
Denunciem la falta de voluntat de l’empresa per estudiar opcions industrials que no siguin el tancament. Tal com han explicat els comitès d’empresa, la mina de Sallent pot tenir futur a mig termini, garantint un pla de transició gradual dels treballadors d’ICL i de Montajes Rus cap l’explotació de Súria.
També és necessari que posem el focus en les causes que ens han portat aquí: la manca d’inversió en seguretat i la subcontractació de gran part de la feina a Vilafruns, que han acabat amb tres accidents molts greus, dos d’ells mortals. En aquest context, lamentem que ICL aprofiti el tancament temporal de la mina per cessar l’activitat, en comptes de sanejar les galeries necessàries i reemprendre els treballs amb la seguretat exigible.
A la vegada, denunciem la manca d’iniciativa de la Generalitat i la resta d’administracions per encarar un pla urgent per a centenars de treballadors. Fa setmanes que avisàvem que calia prioritzar la cerca d’una solució a aquest conflicte, dedicant-li tota la urgència. Lamentem que les administracions no hagin reaccionat amb la celeritat que requeria un fet tan greu.
Volem fer èmfasi en les importants inversions amb diner públic per fer viable la producció de l’empresa, els últims anys. Quan ha sigut el moment de la responsabilitat empresarial ni la Generalitat ni el Consell Comarcal ni els ajuntaments no han demostrat cap poder d’influència. Una vegada més, se socialitzen les pèrdues i es privatitzen els beneficis.
Si mirem enrere i fem balanç, les promeses del Pla Phoenix, anunciat amb grans titulars l’any 2011, no s’han complert. El 2014 ICL hauria d’haver traslladat la producció sense cap cost laboral pels treballadors. En canvi, l’horitzó de tancament de la mina de Sallent s’ha anat posposant i les condicions de treball han derivat en una situació laboral insostenible. Això, sumat a la subcontractació de la majoria de treballadors de Vilafruns, només ha respost a una lògica: treure el màxim benefici amb el mínim cost. I és evident que les conseqüències són molt greus.
No ens resignem a pensar que no hi ha alternativa: la sal hi és i no és de l’empresa, és un recurs públic. I els treballadors, amb la seva experiència i formació, també hi són. Per això cal que les administracions explorin totes les opcions possibles per mantenir els llocs de treball, garantint així una mineria sostenible mediambientalment i amb seguretat i bones condicions laborals.
Fa anys que les entitats ecologistes avisaven que una mina que no respectés la legalitat ambiental hauria de tancar. I fa anys que els sindicats avisen que una mina que no respecta la seguretat tampoc pot funcionar. Ara ICL anuncia que tanca a Sallent, sense garanties de restauració dels runams salins. Ens temem la política de terra cremada: treballadors al carrer, sal als rius i els beneficis a les butxaques dels accionistes.
Per això, ara més que mai cal unitat sindical, social i política per trobar alternatives a la decisió de l’empresa. Ens situem sense fissures al costat dels treballadors de la mina de Vilafruns, d’ICL i de Montajes Rus i ens fem nostres les seves reivindicacions.
